Museu


banner2

 

1. Restauració de les antigues instal•lacions, buscar espònsors per restaurar-lo.

2. La casa de l’antic museu es podria fer servir per fer una permuta amb casa del costat, dels germans Enriquez i així unir les dues propietats, fent dues plantes, una per els germans Enriquez i l’altra per el futur museu. Cada planta podria entrar per un carrer diferent i d’aquesta manera ser independents les dos plantes, aquesta obra podría ser viable amb una permuta amb els germans Enriquez, a l’ajuntament no li costaria diners, es respectaria el casc antic, tindríem un museu a Polinyà i de passada faríem recolzament als casc antic i aixi evitar el enderroc de les cases velles, Aquesta proposta li vaig fer al Rafa Enriquez i la considerava viable. Sols caldria que els responsables politics es posessin d’acord (solució anti crisi ).

 

3. Can Serra també podria acollir la seu del futur museu, creant un espai polivalent com van fer a Palau de Plegamans, amb la masia de Can Cortés, dintre de la masia es podria crear una escola taller, la ubicació de la associació de veïns de Can Serra etc. Segons el Javi Silva AQUESTA MASIA ES RECONTRUIRA AMB UN FUTUR ESPERO QUE SIGUI VERITAT.

4. Al carrer del pont també hi ha l’antiga casa del Pont propietat del Jordi Bonamich que està en venda, aquesta casa per ser una casa singular dintre del poble també es podria comprar per ser la seu del futur museu, la idea no es tan viable, perquè avui dia els ajuntaments tenen altres prioritats però si alguna empresa o varies volguessin costejar la compra mataríem dos ocells d’un tret, conservant la casa del Pont, reparant un error del passat. No se pas qui va tenir la idea d’enderrocar el Pont que unia la casa i el barri?.

                          DSCN6508                                 DSCN6507                                  DSCN6538

5. He donat una carta amb la convocatòria de la presentació del projecte a la responsable del museu Carme Formigon, perquè faci arribar als membres de la junta aquesta idea i que ells em diguin que en pensen convidant-los a presentar-me les seves propostes sobre el tema que adjuntaré molt gustosament, per fer front comú, al desig que tots tenim de tenir un museu a Polinyà.

6. És tritst i deplorable veure que les coses que molts veïns de Polinyà van donar estiguin en caixes al magatzem de sota la guarderia, la brigada i sobre tot el que més trista em fa sentir és veure que l’esforç que han fet els amics del museu, tan els fundadors com els actuals membres, és tan poc valorat. Perdoneu si sóc tan crítica però això si que crec que ha estat així per falta de voluntat política. Moltes vegades quan he defensat aquesta idea que tinc tan arrelada, alguns no entenen perquè defenso i recolzo als membres de la junta, però és tan fàcil la resposta: Jo valoro a totes les persones que treballen per un bé comú encara que no pensin com jo, ni siguin de la meva ideologia política. Per aquests raonaments que dono, espero que els polítics actuals, tan els que governen com els que estan a l’oposició facin un esforç per tirar algun d’aquests projectes endavant, i ara no treguin com excusa la crisi, perquè tenim solucions que no costen diners públics.

7. He documentat amb imatges tots el espais que proposo i adjunto la memòria gràfica dels llocs esmenats.

banner

Al costat de la parròquia tenim una de les cases més singulars del municipi: Cal Marques, propietat de la família Margenat, conservar aquestes cases suposa un gran esforç per els propietaris, alguna vegada havia parlat sobre el tema amb la Sra. Maria suggerint-li la possibilitat de fer un conveni amb l’Ajuntament, creant un marc de diàleg per tal d’arribar a un tracte per la cessió d’aquesta propietat al poble, ajudant a l’actual propietària, amb les despeses que comporta l’arranjament de la finca, lliurant-la de tota mena d’impostos i alguna compensació econòmica, sabem que no son temps de despeses però les coses es poden fer escalonadament en els pròxims anys. Aquesta casa misteriosa, que connectava amb l’església, segons deia l’Adrià, per un túnel que havia al celler, té molts misteris que l’actual propietària, la Pili, ens ajudarà a recordar amb el seu relat.
Aquesta casa com Can Querol; sempre ha estat un mas molt ben cuidat, aquest crec que seria segons el meu criteri, el lloc més adient per el futur museu de Polinyà, per la seva historia, per ser part de la antiga Sagrera i sobre tot per estar en un lloc, tan estratègic, al costat de l’església Romànica de Polinyà.

1381_2

Mai he sapigut si el nom del carrer del museu és degut al record de les estances de Mossen Cinto a Polinyà o com a reconeixement al gran escriptor de les lletres catalanes

1378_2

Seu del Museu de Polinyà

Donació de la Sr. María Margenat a la Sr. Isabel creadora del grup d’amics del Museu de Polinyà i cedit a l’ Ajuntament de Polinyà fins el seu tancament, degut al greu deteriorament de l’edifici i que ara es trova en face de enderrocament.

Actualment totes les donacions del museu de Polinyà estan guardades als departaments que tè l’ajuntament a sota de l’escola bressol, esperant que en un futur pròxim es prenguin les mesures necesàries per trovar un lloc, on tornar a exposar tot el material que temin. I en un futur, quan la gent vingués a veure les pintures Romàniques, de passada podrien veure el museu i gaudir de les pintures que, segons diuen alguns experts, són la capella Sixtina del Romànic Català. Recordeu quan van sortir als diaris perquè estaven exposades a l’expo de Sevilla, jo tinc guardat el diari.

 

Ara fa poc que a l’església tenim un nou capellà, és jove i amb ganes de fer coses. A vegades, per manca de temps de diàleg, perquè els polítics tenen moltes coses que fer i no pensen que de tant en tant, és bo per tots perdre uns minuts i prendre un cafè amb el mossèn; això sota el meu criteri tindria que fer-ho el regidor o la regidora de cultura, malgrat la seva ideologia (no sé quina és, aquestes paraules meves no porten doble intenció) encara que els estaments públics són laics i no tothom és cristià, però sí que com a tradició i molts per convicció, ho som de cristians.

 

 

El bisbat, l’ajuntament, algunes empreses i persones particulars, han fet un gran esforç per aconseguir un patrimoni compartit, com son les obres de restauració de l’església Romànica, conservació i reproducció de les pintures, perquè les properes, generacions gaudeixin d’aquest valuós testimoni del passat, aquet desig al qual molts van contribuir, per que es portes endavant es un fet. Però crec, que no se li treu tot el potencial que te.

 

El passeig de l’església nou, és un dels carrers més bonics del poble, només veig un inconvenient, per uns quants metres més es podia acabar d’arranjar el trosset de camí que ha quedat per asfaltar darrere l’església i que va a sortir al revolt del carrer Major. Però en un futur això es podria solventar si es pogués arribar a un acord amb els propietaris de Cal Marquès, i que els terrenys de l’hort de Cal Marquès servissin per construir un aparcament, ja que Polinyà s’ha fet tan gran que quan es fan festes, enterraments, bodes, comunions, etc. costa molt aparcar i fins i tot, circular pel col·lapse que pateix l’entorn de l’església. També es podria obrir un camí al darrere de l’església per aparcar .

 

Proposo també dintre del projecte, un itinerari turístic per Polinyà que fomenti la difusió dels llocs emblemàtics del nostre municipi.
Aquestes són les meves propostes que faig extensibles a totes aquelles persones que aportin alguna solució, idea, projecte, espònsors i a més a més, que vulguin col·laborar en el projecte del museu.

Però sobre tot va dirigida a les autoritats competents i als amics del museu que tant saben sobre el tema i segur que tenen moltes coses a dir.

També he fet arribar a la parròquia i al mossèn la carta del futur Polinyà Parc Agrari convidant-lo a la reunió, per que es senti com un més dels agents socials del nostre poble i no es quedi aïllat en el nucli dels feligresos de la parròquia i comparteixi els seus criteris amb els nostres per construir ponts de diàleg sobre aquestes propostes, ja que ell també està fent gestions, amb el bisbat per promocionar l’església Romànica i les seves pintures.

El Sr. Diego Ruiz, va contribuir, amb la donació de un CD sobre la revista Comarca, al meu projecte Polinyà Parc Agrari
A continuació oferim les imatges:

El Sr. Diego Ruiz va posar música al llibre de imatges de Polinyà, vull adjuntar aquestes boniques imatges i sobretot fer arribar a la família Serra Bigas el agraiment, que sentim la gent de Polinyà per el seu valuós legat.
Espero que tothom que vegui aquestes precioses imatges del passat pugui recordar visualment com era Polinyà.
Ja que moltes persones nouvingudes no han tingut la sort de tenir aquest preciós llibre que vam fer els amics del museu.

 

 

Al abril del 2015 va venir a fer una visita a Polinyà la meva estimada amiga Dolors, ella venía a estiuejar a casa de la seva àvia al Carrer delPont fins després de la guerra que no va tornar a venir mai més, degut a la mort sobtada a mans dels nacionals quan van entrar a Polinyà, ella que a les hores tenía cinc anys i anava de la mà del seu avi encara s’en recorda. La van pujar en un carro fins a Barcelona amb el avi malferit que no va arribar viu a Barcelona.

 

Jo, quan la vaig conèixer, sempre vaig voler treure-li el mal record que tenía de Polinyá. El mes d’abril amb la seva filla els vaig ensenyar Polinyà i el seu entorn, al visitar la masía de Can Monistrol i asavantar-se que la Cinta i el Pere eran dels pocs descendents vius directes de Mossen Cinto Verdaguer, la Dolors i la Tresa Clota van decidir que en el 114 aniversari de la mort de Mossen Cinto Verdaguer el Pere i la CInta fossin els convidats d’honor en l’homenatge anual i la ofrenda floral a la tomba de Mossen Cinto. Degut a la seva precària salut, la Cinta no va venir, d’aquella trobada vam grabar imatges i un vídeo com a record i homenatge de la branca Mas Verdaguer residents a Polinyà i els seus descendents, tots originaris de Folgueroles.


Cintet i Pere, segons diuen els familiars tant el Pere de Can Monistrol com El Pere de Can Montllor tenen una gran semblança a Mossen Cinto, sobre tot els ulls clars i el nas

El nostre treball gràfic està basat en tres fets, el naixement: Folgueroles

La seva mort a: Vilajoana – VallVidreres (Barcelona)

I el seu enterrament: Cementiri de Montjuic.

 

 

 

 

 

 

 

 


La Maria Mas Verdaguer i els seus germans son l’origen dels descendents que varen venir de Folgueroles, per tant els germans Sala Nosas i els seus cosisns propietaris d’aquestes masies que ens envolten son descendents directes de la branca Mas Verdaguer, és l’origen d’unes quantes cases de pagés dels voltants de Polinyà (Sentmenat i Palau de Plegamans, Can Moncad, Can Montllor, Can Cladelles, Can Burgués i Can Monistrol) que avans es dedicàven a la pagesia com a masovers igual que els quatres germans Sala Nossas. Totes aquestes masies, avui dia, es dediquen a la restauració i son tots ells cosins directes de Mossen Cinto, fent d’aquesta manera que les masies perdurin en el temps ja que totes están restaurades.

La Masia de Can Monistrol és una excepció, es deidca al món agrari en particular a la cría de cavalls, de pura sang Espanyol, encara en l’actualitat el Pere i fins al gener del 2017 la Cinta han estat visquent com a masovers.


 

Polinyà diumenge 12 de juny de 2016, seguiment gràfic de la commemoració del 114 aniversari de la mort de Mossen Cinto Verdaguer.

Convidats honorífics Cinta i Pere Sala Nosas, descendents de la branca Mas Verdaguer.

Per veure la resta d’imatges accedir a la pàgina següent (total 5)

 

 

Polinyà 20 de juliol del 2016:

Després dels actes de cel.lebració del 114è aniversari de la mort de Mossen Cinto a part dels reportatges gràfics vam editar un DVD, amb el recull de tots els actes, per tant si algún particular  volgués una cópia es faría arrivar a preu de cost.