Zona industrial


L’any 2007 vaig fer arribar a l’ajuntament de Polinyà al regidor d’urbanisme el Sr. Royo un CD, amb imatges del polígon industrial de Polinyà i els seus voltants incloent la zona rústica, sobretot pel greu deteriorament físic i el lamentable estat que es trobaven molts dels abocadors clandestins tant en l’àmbit industrial, rústic com l’urbà.

Els responsables de medi ambient i el Sr. Royo van aconseguir netejar i sanejar molts d’aquests abocadors, però avui en dia encara estem patint, molts abocaments incontrolats, que fan que la nostra zona rural i zona industrial, moltes vegades sigui deplorable, per tal de col·laborar amb la difusió gràfica i escrita sobre aquests temes i així poder millorar les coses . Ja que algunes lleis impedeixen la solució immediata. A causa de algunes normatives vigents, que careixen de sentit comú. ( La prohibició de contenidors a la zona industrial, l’arranjament d’alguns camins de pas real, la clausura i neteja d’abocadors als boscos privats i públics, sanejaments i neteges als boscos de ribera i rieres, etc.)

Per començar a definir una mica, les imatges que he anat recollint durant aquests anys, sobre el polígon industrial de Polinyà, voldria fer una petita introducció visual per poder fer una mica de seguiment a la resta d´imatges de la zona industrial, he dividit en petits blocs visuals els diferents TEMES, carres, carreteres i camins, voreres i boscos de ribera (torrents i rieres) per reflectir el penós estat en què es troben moltes d´aquestes zones.

 

 

 


ELS RÈTOLS que indiquen els polígons, les infraestructures i fins i tot les carreteres, són sota el meu criteri moltes vegades insuficients, estan en llocs inadequats, són petits, estan malmesos i no reflecteixen el gran polígon industrial del nostre poble. Una de les prioritats dels nostres polítics, dels tècnics, tant a l’àmbit local com comarcal haurien de prendre consciència, de l’importància que té una bona imatge del lloc, i lo que representa, i sobre tot estar ben senyalitzat per potenciar tots els polígons i els espais d´interès del nostre poble, sobre tot les noves zones i molt concretament la masia de Can Gavarra. Per que ja fa, uns anys que es va inaugurar i encara no s´ha resolt aquest greu problema. Ho trobo deplorable, ja que és la seu de promoció de la indústria, i dels polígons de Polinyà.
pensava que ara, que s´ha acabat la segona fase de Can Gavarra abans de la inauguració haguessin solucionat aquest problema.
Esperem que en els pròxims anys, es resolgui aquesta cuestió tan lamentable que fa enrederir la imatge innovadora, que pretén donar, tot el projecte logístic de Can Gavarra i la seu d´emprenedoria logística. Els gerents d´aquet espai, tindrien que tenir com objetiu,aquet fet, sobre tot per el impacte visual que ocsiona.

 

 

Es tindría que fer un esforç per millorar la bona imatge de les entrades del poble, es veritat que en aquestos últims 10 any s’ha millorat molt el construir i ajardinar les rotondes, pero la manca de rotulació adequada sobre tot a  l’hora  d’indicar i posicionar les coses positives del nostre poble i en particular la masia de Can Gavarra al ser un dels edificis de més nova construcció i de vital importància de la zona industrial, al ser un dels últims edificis restaurats i seu de potenciació logística.

 

Aquest es el bos de Can Carol, seu dels hostatges dels buscadors de ferralla que amb els seus carros fermats als arbres fan d’aquest espai natural un parc públic desde fa uns anys, de cap manera tindría que permetres aquest GREU A LA NATURA ja que ha malmés tot el sotabosc.

En el maig de 2015 grácies a la col.laboració de la senyora Felisa i la senyora Conxita i els responsables de Medi Ambient es va fer una gran neteja, quasi el 80%. Malgrat tot encara queden molts restes de residus químics avocats a la superfície i restes afegits en aquest any i mig que no s’ha tornat a fer cap neteja, tot al contrari els biscadors de ferralla continúen deixan la seva emprenta.

El transit peatonal dintre del bosc d’aquests buscadors de ferralla impedeoxen creixer les plantes de sotabosc.

Com sempre demano a les autoritats responsables un ajut per salvar aquest bosc

LES DEIXALLES escampades per tot el polígon, i sobretot pels boscos que l´envolten, donen una imatge deplorable i fan un impacte negatiu, que impedeix lluitar per aconseguir un equilibri positiu sobretot per respectar el mediambient, i buscar una solució a l´entorn immediat, del nostre parc industrial  i fer que no sigui tan penós, deplorable i vergonyós, fa pena veure aquests nivells de vandalisme, incivisme i menys preu del bé comú, que són els nostres boscos, polígons i espais de Polinyà i el seu entorn, que sents una impotència i moltes vegades, et preguntes per què la gent es, tan incívica, algunes d´aquestes persones que deterioren els espais, sobre tot durant aquests últims anys, ho fan, per manca de trebal, per la greu situació laboral, i la falta de recursos, sobretot per un problema polític, ja que moltes d´ aquestes persones que es troven, en aquesta situació, no veuen una altra sortida, que desballestar, tot el que troben,  a nivell de ferralla, aquestes persones, van rotant els espais, uns cops estan en un lloc, i al cap de poc, s´en van a un altre.

En el nostre municipi els podem veure en diferents espais,al pàrquin del centre cívic, al bosc de Can carol,  al camí de Can Oller, a la nau del devant, de la benzinera de Can Vinyalet, etc.

Les imatges de presentació son part de l´estens reportatge gràfic, de les diferents zones, i que he anat  recollint, aquests últims vuit anys. Moltes vegades els fotògrafs, solen dir: Més val una imatge, que mil paraules, voldria que compartir aquesta idea amb vosaltres.

 

 

Com deia avanç, mes val una imatge que mil paraules, si volem millorar els nostres polígons industrials i potenciar la logística com medi de transport ràpid per tota la xarxa de les carreteres europees tenim que millorar aquest greu problema que s’enfrontan cada día aquest colectiu tan vulnerable, per le llargues jornades de treball fora de casa on, l’alimentació i el descans es merescut i necesari, en cap dels cinc polígons que tenim a Polinyà tenim un lloc on puguin tenir un respir i seguretat per facilitar la càrrerga i descàrrega de les mercaderies.

Es una prioritat escencial dintre del projecte de Can Gavarra Logincat

Si aquest greu problema no es solventa en els propers anys , els nostres polígons tindràn una mancaça en front dels polígons que ens envoltan de Santa Perpàtua de Mogoda i de Palau de Plegamans que son els nostres inmediats competidors i que tenen molts millors serveis que nosaltres.

 

ELS BOSCOS privats de lentorn i els seus camins moltes vegades comparteixen, zones industrials i agràries. Quan volem definir els espais per saber qui els té que cuidar i protegir és un peix que es mossega la cua, els propietaris es queixen amb raó, que les seves propietats particulars, boscos, camins, finques que no tenen tanques i que estan obertes a tothom, les persones que circulen, per aquests espais (no tothom) alguns incívics, destrueixen lentorn, amb abocaments incontrolats de tota mena,invadint i maltractant aquestes propietats compartides, que segons la llei, els propietaris han de cuidar i mantenir. Però sincerament crec que moltes vegades els propietaris es veuen impotents a lhora de poder pagar les despeses, d’aquests abocaments incontrolats de tota mena, restes de runa, uralites, restes de mobles, neumàtics, olis industrials, residus químics, etc.
Quina culpa tenen els propietaris? PREGUNTO.

 

ELS BOSCOS públics i privats de l´entorn, el desembre de dos mil catorze, van patir uns vents de cent cinquanta quilòmetres hora, i això va fer que els boscos de l’entorn, i els arbres dels polígons industrials, i les voreres de les carreteres, patissin destrosses de branques i troncs, que encara avui no estan resolts, excepte els que impedien la circulació de carreteres i camins, aquests greus destrosses dels nostres boscos, ha estat degut als incendis que van pati,r fa uns anys al quedar molts arbres sols, i el sotabosc que va creixen,t no protegeix els arbres solitaris i alts. Degut a la crisi, i a la manca de pressupost de la diputació, i els responsables daquestos indrets forestals, fan que aquest problema de caigudes d ‘arbres, siguin tan lamentables.

 

Clic aquí veure les imatges de Parc Industrial

EL POLÍGON INDUSTRIAL de Polinyá té dues imatges controvertides, per un costat una serie d´empreses molt ben preparades, i amb una presència excel·lent a nivell comarcal, nacional, internacional, en canvi al mateix temps, tenim un volum considerable d´empreses, en venda tancades, en molt malestat de conservació que fan que els polígons antics, tinguin una imatge trista i deplorable, a lavegada la greu manca de mantemiment, dels polígons fa que l´entor de molts carrers sigui tercermundista. Les imatges de presentació, de aquest petit resum, d´introducció i les imatges totals del reportatge, que adjunto puguin donar l’idea del que vull ensenyar, per tal  de consienciar als responsables, bancs, empresaris i polítics, que aixó és un problema molt greu, a l´hora de promocionar un parc industrial, que es un dels més grans de Catalunya i d´Europa.

 

Per tot això i moltes coses més, és pel que vaig començar, aquest projecte i crec que si poguessin entre tots, millorar les mancances i els defectes que tenen, podríem en un futur no massa llunyà, solventar els problemes més greus que tenim.

Per exemple, la manca de llocs de treball, potenciació dels polígons, millorar la imatge del nostre territori, sobretot per pogué emprendre projectes de futur. Aquests projectes, segons la meva humil opinió, haurien de venir d’un esforç col·lectiu, sobretot de la unió de criteris polítics. És molt important en temps de crisis, quan no es té masses diners per invertir, buscar idees creatives, que supleixin les despeses que no es poden aconseguir. A Polinyà ens falta senyalitzacions adequades. Ens manquen aparcaments, ens manquen carrils bici, ens manca conservació de carrers a la zona industrial, ens manca conservació als boscos de l’entorn, malgrat que siguin privats, és molt necessari en un poble, que té tanta indústria, tenir un pulmó verd el més sa possible. Tan me fa, que les lleis moltes vegades injustes em diguin que els boscos privats, no els podem cuidar, amb recursos públics. Per això aquest projecte i totes les imatges gràfiques que li donen suport podrien servir per demanar ajudes, als estaments públics catalans, espanyols i europeus. Una de les coses que fa anys, que em preocupa, són la gran quantitat d’abocadors clandestins que pateix, el nostre entorn rural.

Quan van posar la deixalleria, vaig creure que era una magnífica idea. Han passat alguns anys i veig que no compleix, el que jo crec que tindria que ser la seva funció. Sobretot, per l’entorn del seu voltants, on es produeixen, molts abocaments incontrolats, que fan que el polígon industrial tingui una imatge deplorable. Dins d’aquest projecte, que en realitat en té quatre, dividit en dos sectors molt concrets: Millorar i potenciar el polígon industrial, sobretot des del centre d’empreses de Can Gavarra, com a eix aglutinador, de projectes encaminats a potenciar el gran teixit industrial que tenim, i d’aquesta manera poder aconseguir, que la gent que viu a Polinyà, tingui treball, a prop d’on viu, ja què tots els mitjans de desplaçament, cada vegada són més cars, i els sous cada vegada són més petits.

Això és un problema que arrossegarem com a mínim els propers deu anys, per això és necessari posar tot l’esforç en difondre el nostre propi patrimoni de la millor manera possible, per aconseguir nous inversors que omplin tantes i tantes naus buides que queden al nostre polígon. Per potenciar la zona rústica també és adient el centre d’empreses Can Gavarra, ja què té els mitjans físics i sols caldria buscar un equip que els portés endavant. Aquest hauria de ser un dels propòsits in-mediats. Sé que hi ha uns quants projectes engegats. No vull dir que no siguin importants, però es poden ampliar i millorar.

Al començar aquest projecte i degut a la mala imatge que es té de la política i dels polítics, voldria fer un petit homenatge a aquestes persones que dediquen part de la seva vida per millorar les coses i vull dir que crec que hi ha molta gent honesta que es dedica a aquest ofici.